PastaYa!

Durante la última campaña electoral creo que escribí por aquí que la única diferencia que veía entre ZP y Rajoy (a parte que Rajoy me cae más simpático) era el tema de la immigración. Pues no. Ahora resulta que el Parlamento Europeo ha aprobado una normativa que permite encarcelar hasta 18 meses a los sin papeles, y lo ha hecho con el apoyo de los conservadores, los liberales (?!?!?!?) y la gran mayoria de diputados socialistas españoles, presionados por el gobierno de ZP para que votaran a favor de la normativa. Ay si esto lo hubiera hecho el gobierno de Aznar, le habrían llamado de fascista para arriba! En fin, como dice hoy Arcadi en su columna de El Mundo:

En cualquier caso todas estas medidas, y las que vendrán, tienen la virtud de desnudar de retórica buenista la relación puramente mercantil entre los emigrantes y eso que todavía tendrán la desvergüenza de seguir llamando «países de acogida». Un país es la propiedad privada de sus bien nacidos y violar una propiedad privada es un delito. Por lo tanto, y en aras de la verdad y de sus atributos, mejor que el bambi haya mutado y el tradicional aviso (¡Cuidado con el perro!) cuelgue amenazante e inequívoco de las alambradas.

El Tribunal Suprem d’Estats Units ha decidit que els detinguts (segrestats?) a Guantánamo poden apelar les seves detencions (segrestos?) davant tribunals civils. S’han pres el seu temps (6 anys!), però finalment sembla que la democràcia s’ha imposat sobre la principal vergonya dels Estats Units. Una democràcia lenta, però democràcia al cap i a la fi.

Avui s’ha sabut que el premi Príncipe de Asturias de Comunicació i Humanitats li han donat a ….. Google! I és que a vegades semblem un país normal i tot, sense donar-li tots els premis a progres o héroes patrios. Un punt pel jurat pues.

Ahir vam anar a missa, sí sí, a missa! Les raons no venen al cas, però ja que hi érem, vam escoltar el que s’hi deia. I la veritat és que és totalment ridícul el que diuen, una barreja de palabreria non-sense i contes infantils (de fet van parlar dels 3 porquets). I el punt fonamental de discòrdia: ells creuen que el coneixement és negatiu, i que el que cal és tenir fe. Tal qual ho va dir el senyor capellà. En fi, tot plegat força ridícul i ara mateix gairebé inofensiu, tenint en compte l’esperança de vida dels assistents a l’evento. Una altra cosa són les noves religions new-age, però d’això en parlarem un altre dia.

I com a contrast, avui m’entero pel blog de l’Arcadi que a NYC s’ha celebrat el primer World Science Festival, una sèrie inacabable d’actes de divulgació amb els científics més brillants del planeta. Quina enveja no ser allà! I més enveja el discurs inaugural del seu alcalde (republicano redimido). Algú s’imagina Jordi Hereu dient aquestes coses? Bé, les del canvi climàtic sí, però la resta? En fin, per sort faran una segona edició el 2009 que pot servir com excusa per tornar a la ciutat de les ciutats

Ahir el Congrés va rebutjar un proposició no de llei d’IU per retirar els símbols religiosos de les preses de possessió dels ministres (léase biblias i crucifijos). Només hi van votar a favor ERC, BNG, Nafarroa Bai i UPyD. En contra PSOE, PP i CC. No és que sigui un tema gaire important, però seguir tenir un crucifijo allà davant quan promets un càrrec dóna mala impresió, no?

Fa dies que es parla d’un noi de Terrassa condemnat a dos anys i mig de presó per, suposadament, retirar i esquinçar una bandera espanyola en el transcurs d’una manifestació. I dic suposadament no per la presumpció d’innocència, doncs el fet ja ha estat jutjat, sinó perquè no ha anat a la presó pel tema de la bandera per molt que ens ho vulguin fer creure els seus amics, amb la colaboració dels mitjans de comunicació.

No costa gaire llegir-se l’article 543 del Codi Penal, que és curtet i inclús s’entèn:

Las ofensas o ultrajes de palabra, por escrito o de hecho a España, a sus Comunidades Autónomas o a sus símbolos o emblemas, efectuados con publicidad, se castigarán con la pena de multa de siete a doce meses.

Evidentment l’article és esperpèntic (el fet que sigui delicte ultratjar una cosa que només existeix a la imaginació de les persones), però queda clar que es castiga amb una multa i no amb presó. Si el noi aquest està a la Model és perquè l’han condemnat per dos delictes més: desordres públics i atemptat contra agents de l’autoritat.

Per tant, si la sentència és ferma i les penes pels delictes que va cometre són aquestes, no té cap sentit tot el rebombori que s’ha format al voltant del cas. Estem en un Estat de Dret, i si algú vol canviar les lleis, que ho proposi al Parlament. O no?

Estava llegint Historias del calcio d’Enric Gonzalez (autor dels molt recomanables Historias de Londres i Historias de Nueva York) i m’he trobat amb això:

Las teorías conspiratorias son edificantes porque, de alguna forma, enaltecen al ser humano. Contra la evidencia de que el hombre tiende sin remedio a la chapuza, la indiscreción y la soberbia, quienes creen en las verdades alternativas atribuyen a sus congéneres una capacidad suprema para planear, ejectuar y silenciar de manera perfecta formidables maniobras secretas que alteran el destino del mundo.

Quina ràbia fa quan algú escriu bé el que tu penses i has intentat dir tantes vegades. I quina alegria, també.

Ayer ETA volvió a asesinar, y todo ha transcurrido como siempre: declaraciones de rigor y a correr, que son dos días. Ayer por la noche ya casi ni era la primera noticia del telediario. Eso sí, por fin en el Congreso pareció que había cierta unidad entre PSOE y PP en este tema. Veremos lo que les dura a unos y a otros.

A mi personalmente me siguen pareciendo increibles (pero ciertas) las declaraciones de Ibarretxe mezclando el atentado con la política, o las del obispo de Vitoria preguntándose para qué habrá servido el atentado. Lo de siempre, vaya: son unos hijos de puta pero son nuestros hijos de puta.

País.

El Tribunal Constitucional ha avalado que se castigue más duramente la violencia doméstica si el agresor es una hombre que si es una mujer. Especialmente impresionante este párrafo de la noticia:

El Tribunal entiende que debe ponerse el acento en el mayor desvalor que supone la conducta del hombre que maltrata a su pareja. El distinto tratamiento penal se justificaría así no en una discriminación positiva porque la mujer sea especialmente vulnerable, sino en que la conducta del maltratador es más reprobable y, además, más frecuente. El 99% de las agresiones de este tipo son causadas por el hombre.

Por qué es más reprobable si se trata de un hombre? Y el hecho que sea más frecuente qué tendrá que ver? En realidad es lo de seimpre de los progres: supuestos derechos colectivos por encima de los derechos individuales. Y esa insufrible tendencia a creer que tienen que educar a la sociedad. Argh!

Yoani Sánchez és una filòloga cubana, autora del blog Generación Y i colaboradora de desdeCuba.com. Aquests dies s’ha fet famosa perquè el diari El País li ha otorgat el premi Ortega y Gasset de periodisme digital, però de moment la dictadura cubana no li ha donat permís per venir a Espanya a recollir-lo.

És molt recomanable seguir el seu blog, on entre altres coses hi ha aquest fragment de la solicitut de passaport per sortir de l’illa:

En fi, sobren els comentaris.